Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Llucmajor
Assonant
109
IV
L’amo En Monjo sap com és.
S’anar de dones castiga:
com curen una ferida,
llavò s’altra reverdeix.
Es viudos de mala casta
van de nits, com es mussols;
diuen que tenen en casa
tovaioles i llençols.
Enguany seg a Sa Barrala;
l’any qui ve no hi segaré,
perque cada sementer
és més llarg que un tir de bala.