Vet aquí un mocador;
esqueixa’l i fé’n pedaços,
que m’aconhort de morir,
ramellet, dins els teus braços.
Persona que riu i plora,
se deu trobar de mig temps;
Miquel, los meus pensaments,
es que tenc més avinents,
són de rallar amb tu cada hora.
A Algaida ses algaidines
quan elze falta un jornal,
les tanquen dins es corral
i esqueinen com a gallines.