Sa meva al•lota primera
un ramell me va enviar,
i dedins hi va posar
fuietes d’aufabeguera.

Margalida, en mirar-tè
una dona hi ha qui plora
que te volia per nora
i ara es seu fii és a fora;
si no torna, no pot ser.

-Mon pare, ¿que no ho sabeu, lo que mumare deixà,
que, en tenir los doce años, marit m’havíeu de dar?
Jo ja en tenc dotze i un dia; vos començau a estorbar!
-Tota l’Espanya he trescada: marit per tu no n’hi ha,
en no esser el Comte de Raixa. No sé si t’agradarà.
-Enviau-lo a demanar; convidau-lo per un dia,
i, com estareu en taula, parlau-li de l’amor mia.-
Mentres deia estes paraules, el veuen que ja venia.
-Bon dia tenga, mon Rei! –Bon dia i bona hora sia.
¿No havies promès, lo Comte, casar-te amb la meva fia?
-Si un dia ho vaig prometre, ara fer-ho no podria.
Senyor Rei, jo som casat, tenc infants i muller viva.
-Mata la muller; jo de millor te’n daria.
Si no fas lo que te dic, tots dos moriu en un dia.-
Ja se’n va cap a ca-seva; tot quant troba l’entristia.
La Comtessa el veu venir i a camí ja li sortia.
-Desgraciada n’ets, Infanta, desgraciadeta mia!
-No em tenc per desgraciada si et tenc en ma companyia.
-No serà per gaire temps; no serà cap altre dia,
perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida;
que, si no la te llevara, me llevaria la mia.
-Tanca’m dins quatre parets; noves de mi no sabrien.
Cuidaria els meus infants i lo demés que vendria.
-No pot esser, ma Comtessa¸no pot esser, esposa mia,
perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida
i, si no la te llevava, me llevaria la mia.
-Si em menes a ca els meus pares, ningú se n’enteraria.
Cuidaria els meus infants i lo demés que vendria.
-No pot esser, ma Comtessa; no pot esser, esposa mia,
perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida,
i, si no la te llevava, me llevaria la mia.
-Vine, taia’m els cabeis; de criat te serviria.
Cuidaria els meus infants i lo demés que vendria.
-No pot esser, ma Comtessa; no pot esser, esposa mia,
perque el Rei m’ha comanat que t’he de llevar la vida,
i, si no la te llevava, me llevaria la mia.
-Vamos, anem a sopar així com els altres dies;
no treguis molta molta vianda; només un platet de figues.-
Es platet que ella menjava, de plorar al raset s’omplia,
i la cadira on seia de sospirs se corrompia.
-Anem i digues un Credo i llavò una Avemaria,
que la dona que entrarà només hi dúriga un dia.
Com mentre estava espasa alta, qui ja matar-la volia
un àngel del cel davalla i li retura sa mà.
-Se detenga, Senyor Comte, se detenga de part mia!
El Rei n’és mort en sa nit, sa fia a punta de dia.
El Rei ja crema a l’infern, al purgatori sa fia.-
Se donaren un abraç com Sant Josep i Maria
i visqueren en el món i en el cel en companyia.