A la ciutat de Nàpols, hi ha un apresó,
la vida mia,
hi ha una presó,
la vida mia, la vida amor!
Allà vint-i-nou presos canten una cançó,
la vida mia, etc.
La jove està en finestra i escolta la cançó.
Els presos se temeren i no cantaren, no.
-¿Com no cantau, oh presos, per què no cantau tots?
-¿Com hem de cantar, Senyora, si estam en greu presó,
sense menjar ni beure sinó una volta al jorn?
-Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do.
Lo que us deman, mon pare, no em mateu m’amador.
-Ma fia Margalida, ¿quin és ton amador?
-El de les calces grogues, quadrillo de color.
-Ma fia Margalida, ell és el més traidor.
-Mon pare, lo meu pare, matau-me a jo i tot!
A cada cap de forca, posau ramells de flors,
perquè la gent, quan passa, no senta mala olor
i diga un parenostro per jo i N’Amador!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
27
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Som natural de Mallorca,
d’es poble de Santanyí,
venc a cantar per aquí
amb guiterra i violí,
al•lotes, perque hi importa.
Ets gran i fas poca vasa;
me sap greu ’ver-t’ho de dir,
però te trob es més ase
d’es qui habiten per aquí.
Miquel de la mel
de la xuia pelada,
amb un cap d’arengada
se’n puja an el cel.
Tradicionari de Mallorca
