Ella estava brodada baix de l’ombra d’una auzina,
i els moros l’encativaren a la Infanta polida,
i l’envien a la Reina, a la Reina de Mongrina.
-Reina mora, Reina mora, aquí duim una cativa.-
Com la Reina la va veure, tan guapa i tan polida;
-Tornau-la-vos-ne, bons moros, allà d’on n’hagi eixida,
que, si el rei moro la veia, que és tan guapa i tan polida,
s’enamoraria d’ella i de la Reina la faria,
i jo seria l’esclava i tendria mala vida.-
Va respondre una esclava de les dotze que hi havia:
-’Xau-la estar, senyora Reina, xau-la estar, Senyora mia;
serà bona per rentar los panyos a la marina,
i amb el sol i la serena les colors blanques perdria.-
I ella, com més rentava, le scolors treu més garrides.
Un dia, mentres rentava, los panyos a la marina,
dóna una uiada an es sol per veure si se ponia,
i va veure un cavaller qui a cavall blanc venia.
-Bones tardes, Moretona, que rentau a la marina.
-Ses mateixes, senyor Comte, ben arribat a Mongrina.
-¿Voleu-me dir Moretona, com sabeu que Comte sia?
-En el posat de la cara, senyor Comte em pareixia.
-¿Veniu amb mi, Moretona? ¿veniu en ma companyia?
-I los panyos de la reina, llavors, ¿qui los rentaria?
-Els que sien broidats d’or, posau-los damunt la silla,
i els que ho sien de plata , deixau-los per la marina.
Digau a on voleu colcar; ¿a les anques o a la silla?
-A les anques, cavaller, per la vostra honra i la mia.-
Caminaren nou jornades sense ni paraula dir-se.
Com foren devers les vuit, la Moreta es posa a riure.
-¿De què reis, oh moretona? ¿d’on vos ve tanta alegria?
¿Qué vos reis del cavaller, del cavall o de la silla?
Me reia del cavaller que me du dins Camp d’Oliva.
Camp d’Oliva preciós, Camp d’Oliva, Camp d’Oliva!
-¿Voleu-me dir Moretona, d’on coneixeu Camp d’Oliva?
-No me digueu Moretona; digau-me Rosa-florida,
que mai som estada mora; de cristians som naixida: (sic)
som filla del Rei don Carlos i de dona Margalida.
-Si dèieu ver, cristiana, germana meva seríeu!
-Lo que vos dic és tan ver com camín dins Camp d’Oliva.-
Se daren un fort abraç; departir-se no podien!
-¿Què pagaríeu, mumare, de veure la vostra filla?
-Set ciutats tenc a dins França, totes les hi daria.
Endemés si verge fos, altre tant redoblaria.
-No redobleu tant, mumare, que és verge la vostra filla.
La corona de les verges per mi no s’és desflorida.
Dins la basta dels enagos sempre l’he duita cosida.