Ja s’han aplegats bons dos,
amics corals,
que van buidar barrals
per ses tavernes,
No han menester llanternes
per entrar-hí,
emperò per a sortir
ja n’han mester.
Millor seria un fester
de gran flamada
i que no fes cap orsada,
com pot seguir,
a un altre es pot ferir
i dur-se’n un xasco.
Perilla agafar-li asco
i vomitar.
Seria lleig publicar
sa gateria,
i fer-ho de bell de dia
molt mal estil.
En Jusep se’n va a can Gil
a buidar tasses
amb En Tià Carabasses,
alias Mama,
i tot lo dia s’exclama:
-Beguem, bo pruna!
Beguem, que una no és ninguna!
Beguem-ne més;
encara tenc dos doblers
per repetir!-
En Tià diu: -Vet aquí
un amic meu!-
Com veu que no li sap greu,
lo fa gastar.
-Oh, l’amo!- crida En Tià-
teris sa botella
i beurem la xorbella!
Treis xamporrat,
que jo en som molt afectat,
i d’aigordent!-
Se beuen s’enteniment
amb sa lliçó.
I En Jusep tomba redó
quan l’han tastat,
romangueren tot astorat
sense paraula.
I Na Maria Banaula,
sa seva dona,
tota se veu li retrona
dins es carrer:
-Que facen venir es barber,
que En Pep té mal!-
Es barber diu: -Es brocal
que l’ha tocat!-
Ella diu: -Pep, tu estàs gat,
gran polissó!-
I ell agafa un bastó
per pegar-lí.
I diu: -Surt-me d’aquí,
dona ramera!-
Fent esses li va darrere
per sa botiga
i, de cop, fér a una biga
i a un banc.
Veis aquí que un roig de sang
li tiny sa cara.
-Ai! Jo t’assegur des d’ara
la’m pagaràs!
-I tu no t’aguaràs
ara ni mai,
fins an es darre badai!-
diu Na Maria.-
Tu toques sa xeremia
massa sovint;
lo te donen franc de quint,
an aquest suc.
-Jesus, Jusep, jo no puc
aguantar més
que te vegin p’es carrers
de tal manera…
Això ja me desespera:
hala, a colgar!-
Caiguent d’aquí i d’allà,
’nant de la banda,
lo se’n mena dins la cambra,
cap an es llit,
i roman tot embaltit.
Sa dona plora,
i ell, al cap an es llit,
i roman tot embaltit.
Sa dona plora,
i ell al cap de mitja hora,
somia beure aixopit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
L’amo d’es Rafal Aixat,
que braveja d’es llaurar,
s’altre dia el vaig trobar
amb un card embarassat.
Jesús, Josep i Maria,
Jesucrist, mon Redemptor,
vullau-me donar valor,
per explicar mon dolor
que vaig patint nit i dia.
De Son Tei has de partir
com una àguila volant.
No t’atures un instant,
que la mort me ve citant,
que com som viva m’admir.
De Son Tei te partiràs
amb un vertader dolor.
Aniràs a Son Baró
i diràs a mon amor
que és gran la pena que pas.
Passa molt prest es camí,
fé via com un falcó,
i ves-te’n a Son Baró,
perque si tardes, l’amor
ja m’haurà vençuda a mi.
Carta, en arribar allà,
no respongues malament.
Alaba primerament
el Santíssim Sagrament,
que és lo més convenient
que pot dir el cristià.
El camí no planyeria
si jo fos son estimada.
I si fos ben arribada,
de Son Tei en partiria:
molt prompte hi caminaria
perque estic enamorada.
Fins que em dónes ses amors
aniré passant fadiga.
Si ales d’àngel tenia,
no hi hauria cap de dia
que no conversàs amb vós.
Em redoblau el pesar,
Esteve, com vos tardau.
Ses lletres que m’enviau
són serres que em travessau
lo meu cor de par en par.
Esteve, aquí rebràs
en lletres, la pena mia,
perque jo em trob, nit i dia,
que d’amor no sé què em faç.
Que dir-te que som casada,
no poràs tal cosa oir,
perque antes sentiràs dir
que som morta i sepultada.
Aquí us envii sa resposta
del paper que heu enviat.
Si estàveu enamorat,
ja seríeu arribat
a veure’m, que poc vos costa.
Qui la carta llegirà,
Esteve, i hi troba errada,
ja respondràs, prenda amada,
perque el qui l’ha dictada
no té tranc en lo parlar.
Aiximateix lo escrivà
escriu molt poca vegada.
Maciana, empeny, empeny!
Empeny, empeny, Maciana!
Com ses cabres trauran llana
ses dones cobraran seny.
Tradicionari de Mallorca
