Jo tenc una parra de calop vermei.
Tot se fon en pàmpol, pàmpol i rovei.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i ne fa de grossos i de petitons.
Jo tenc una parra de pàmpol rosat,
i s’és feta Grossa de tot s’emparrat.
Jo tenc una parra de dos mil borrons
i un saio-maio que taia cantons.
Jo tenc una parra de dos mil borrons;
no sap fer reims grossos; només aixinglons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
19
Volum
IV
Altres cançons relacionades
S’aigo an es marge va dir:
-¿Qui és qui aquí t’ha posat?
-Es senyor m’hi ha posat,
perque et paràs d’envestir.
-Jo duc s’acte ben firmat
que en temps de l’antiguedat
ja passava per aquí.
L’anell a la butxaca,
l’anell a la fragata,
l’anell a cada dit
i fa xit xiritxit!
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
Amor, si m’estava bé,
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
