Ella taia un bri, dos brins,
’par que en faci companatge.
A sa peça d’es formatge
fa ses osques més endins.
Jo voldria que si mudes,
que Déu te tocàs el cor
i que pensasses en jo
i en ses amors que hem tengudes.
Cara de sol resplendent,
tot lo món il•luminau.
Com a dins l’esglèsia entrau,
los difunts fan sentiment.
Mirau què ha de fer la gent
d’es lloc a on habitau!