Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
com miques de camaiot.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bona gana. Desmenjament
Poble
Artà
Núm de glosa
547
Volum
III
Altres cançons relacionades
La Mare de Déu mai tarda;
en cridar-la, sempre ve;
en es pou aparegué
a Na Juana Ginarda
Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Estimat, creis-me, que és ver;
jo no vos dic cap mentida:
que tenia millor vida
abans d’enamorar-mè.
Tradicionari de Mallorca
