En Pep Pentinat té
molta pipella,
encalça sa femella
p’es seu carrer.
Un dial i diré
una coseta,
i és que N’Antonieta
és d’En Bernat
i té s’enamorat
a dins Consei
perque no troba remei
a Marratxí.
Bota com un coní
amb un floquet.
I sa de can Grasset
té molt de fetge,
i es criat d’es metge
sembla un senyor,
i va anar a can Pampó
a fer renou.
En Pere de s’Hort Nou
anà a can Casetes
i va trobar En Filetes
de genoions,
s’assajava uns faldons
a s’enrevés.
Tots es espardenyers
d’En Ramellet
se feien fugir es fred
amb anissat
que dugué En Pep Pelat
despusahir.
I es mestre va sortir
de s’enfondet.
En Bernat Tofolet…
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
15
IV
D’aquesta codolada només tenim aquest fragment.
Un día una pastora se fue a pastorear.
Guardando sus rebaños, se puso a cantar:
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Al pasar por palacio, la Reina que la vió
le dijo: -Pastorcita, tu canto me gustó.
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Si tú eres buena niña, yo te regalaré
un vestido de seda, también lo bordaré.
¿Quieres vivir conmigo? Feliz tu vivirás,
guardarás mis ganados, también podrás cantar:
-Eso, señora mía, eso no puede ser,
mis padres son ancianos y me han de menester.
Ses dones de la Ribera
cantan es tut-tururut,
quan tenen es cap romput
se posen sa cervellera.
Noltros som de Son Servera
i venim a coir aquí.
Veiam si sabríeu dir:
“un brot de ramerolí
amb un de ramerolera?”