No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Vària
Campos
Assonant
Un mariner agafa cranques
quan té s’ormeig acabat.
Ses dones han afinat
que fa bon seure amb ses anques.
Jo no mirava es quarter
d’es soldats, s’altra diassa,
i ara no don cap passa
que no pens en vós, mon bé.
A baix de la Veracreu
veuràs una verdolaga;
a mi, qui la’m fa, la’m paga;
si no la’m paga, la’m deu.