Cara de voga estantissa
i morro de baix penjant,
oreies ventant ventant,
amples com una pellissa.
No me veuran anar a missa
en tal animal colcant.
Mira s’estimat si és ase,
que em volia comandar.
Mu mare, que em dóna pa
i en el món me va posar
mai en el món m’ha privada.
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.