Na Catalina, quan jeu,
té es cap a sa capçalera.
Quan li pega sa quimera,
engronsa es dit gros d’es peu.
Es sol se pon i jo fris
i lluny tenc d’anar encara:
a acompanyar sa comare
an es lloc de Sant Lluís.
Com veig sa soca tan alta
i es roser tan espinós!
Rosa, no puc coir-vós
per una part ni per s’altra.