-A on ets, Llorenç Plomer?
-Dins la presó estic tancat.
-Digues-me, ¿quina maldat?
-Gabriel, jo sols no ho sé!
-Tu qui deus haver cantat,
a mala hora, p’es carrer!
-Sí que m’hi som arriscat;
sí que he cantat p’es carrer.
Jo hi era per comprar blat,
perque el ’via menester.
-’Guesses vengut a ca-meva,
si havies de mester blat;
amb un sac sense barcella,
jo te n’hauria donat.
-¿Sentiu aquest rossinyol,
de quin modo m’ha cantat?
Diu que m’hagués donat blat,
i ell ja va vendre es llevat
dins es mes de juriol!
-Valga’m Déu, quin cativeri!
Bons dos mos hem aplegats!
¿Pobres i trebais mesclats?
Ja no hi faltarà misèri’.
Satíriques
Pollença
Assonant
Ai, la panxa! ai, la panxa!
Ai, la panxa, que em fa mal!
Això són els caramel•los
que em dares pel carnaval.
Ses al•lotes me diuen
que som polissó:
jo les rob ses guyes
damunt es gipó.
El Bon Jesuset demanava pa,
la seva Mareta el fa estudiar.
El Bon Jesuset volia mamar,
la seva Mareta no n’hi vol donar.
El Bon Jesuset demana torrons,
la seva Mareta li mostra cançons.
El Bon Jesuset demana confits,
la seva Mareta li fa fer esclafits.
La Mare de Déu era teixidora
i va teixir un vel per una senyora.