-A on ets, Llorenç Plomer?
-Dins la presó estic tancat.
-Digues-me, ¿quina maldat?
-Gabriel, jo sols no ho sé!
-Tu qui deus haver cantat,
a mala hora, p’es carrer!
-Sí que m’hi som arriscat;
sí que he cantat p’es carrer.
Jo hi era per comprar blat,
perque el ’via menester.
-’Guesses vengut a ca-meva,
si havies de mester blat;
amb un sac sense barcella,
jo te n’hauria donat.
-¿Sentiu aquest rossinyol,
de quin modo m’ha cantat?
Diu que m’hagués donat blat,
i ell ja va vendre es llevat
dins es mes de juriol!
-Valga’m Déu, quin cativeri!
Bons dos mos hem aplegats!
¿Pobres i trebais mesclats?
Ja no hi faltarà misèri’.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Pollença
Assonant
26
IV
Jo vaig vestit de pedaços;
calçons no me’n puc comprar.
An aquell qui va inventar
sa màquina d’es segar,
li haurien de taiar es braços.
Adiós, insultador!
Adiós, polissonada!
Si tenc d’estar retirada,
hi estic per tu, traidor.
M’agrades, ¿i saps per què?
Perque ets gallarda i aguda.
Tots es qui t’han coneguda
no es cansen d’alabar-tè.