Quan sortia a passejar:
-Baltasar, fas mala cara!
-Tenc s’al•lota combregada
i orde d’extremunciar!-
Quan s’al•lota se morí
jo n’era a pescar de canya,
i un amic meu me va dir:
-Baltasar, ¿tu ets aquí,
i t’enterren s’estimada?-
Com som al Puig Andritxol,
se posen a repicar:
-Deuen dur a soterrar
sa prenda d’es meu consol!
Me faré un vestit de dol,
que a s’enterro vui anar.
I com vaig arribar allà,
sa gent ja estava aplegada.
Sa mare em pega capada:
-Entra açí dins, Baltasar!-
Com la vaig veure allargada
amb so floquet a damunt,
voldria haver estat difunt
i l’hauria acompanyada!
Com jo vaig agafar es llit
per dur a enterrar sa comare,
jo vaig dir: -Adiós, casa,
que per mi ja haurà finit!-
Com la treien de ca seva,
que la duien a enterrar
sa mare un sospir va dar
amb so mocador amb sa mà;
-Adiós, fieta meva,
aqueixa careta teva
pols i cendra ha de tornar!
Com la duien a enterrar,
la passàrem per sa plaça.
Mos posàrem a resar
una salve a cada passa.
Usàrem d’aquesta traça
fins que va esser en es fossar.
Com vàrem arribar allà,
que en vaig descobrir sa fossa,
va esser sa pena més grossa;
això ja ho poreu contar!
Jo li vaig voler llevar
coixinera i llençol.
Vaig dir a la gent del redol:
-Per voltros hi ha consol,
però per mi no n’hi ha!.-
Com la vaig haver enterrada,
a sa mare li vaig dir:
-Jau, vet aquí es coixí
a on jeia s’estimada!-
Com la vaig haver enterrada,
la vaig ’cabar de servir
i llavonses li vaig dir:
-Així com mos veim aquí,
al cel te vegi, estimada!
Més informació
Classificació
Narratives
Poble
Binissalem
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
D’edat de quinze anys he estat
amb una grossa quimera:
tot això serà casera
que jo duc a dins es cap.
Jo veig bé que, si no em cas,
no faré cap obra bona,
que s’homo que té una dona
en pot treure lo que vol.
jeuen plegats en sa nit,
i això se diu bona vida!
I, si ella és un poc garrida,
llavò si que va de bo!
Si no vos agrada això,
però m’agrada a mi!
Un temps com era fadrí,
jo me vaig veure a tenir
doblers tants com n evolia
i un criatque me servia
de concert i no sé què.
I, ara que me trob pare,
n’he perdut el món de vista
i pas sa vida molt trista,
perque tenc desset infats
femelles, i no sé quants,
i no s’hi poren oir
Bon carai, que si fos ara,
que s’hagués de succeir!...
-¿Que no sabeu, mon germà
que tothom ho vol provar?
Sa meva dona és grossera
i no la puc agüar;
s’altre dia vaig trobar
sa pinta dins sa pastera.
Aigordent venen a tasses
i es marxandos ses ’guyes.
Com més xerres, més t’embuies.
Més valdria que callasses!
Tradicionari de Mallorca
