També diuen / que és la seva mare
d’hermosura rara,
color morenez.
També diuen / que el Bon Jesuset
és just com sa mare,
de lo més guapet.
També diuen / que Sant Josepet
feia sa riaia / tremolant de fred.
També diuen / que tots els pastors
li regalen mel, / brossat i capons.
També diuen / que un de petitó
li dugué un gallet
i un niaró.
també diuen / que un pastoret
li ha duites figues
i un brossadet.
Jo he emportat,
Reina soberana,
un vellet de llana
d’es meu ramadet.
Jo he emportat,
rigues o no rigues,
un platet de figues
d’es meu sequeret.
Jo he emportat,
oh Reina del cel,
un bòtil de mel
d’es meu beieret.
Jo he emportat,
oh Bon Jesuset,
anous I castanyes,
panses de s’hortet.
Jo he emportat,
per Vós, Jesuset,
un paneret d’ous
del gallineret.
Ala, pastorets,
bots i cabrioles,
sonant castanyoles
i tamborinets.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Llucmajor
Assonant
26
IV
Fadrina qui du morena,
ben gojosa deu anar
amb so bony que té a s’esquena,
just un burjot de favar.
Tots plegats mos devertim,
a can Llopis, a la fresca.
I es qui pateix, que patesca
de dolor de sembrat prim.
Fadrina qui no té mare,
no us admireu si no riu,
perque dins lo seu cor diu:
-Que som de desgraciada!