I
Me colg en aquesta nit:
Vós sabeu si em llevaré.
amb Vós me confessaré
ses meves culpes i pecats.
Cridaré per testimoni
Sant Francesc i Sant Jeroni
i la mort i passió.
Si em moria aquesta nit,
que me valga per confessió.
II
Àngel de la guarda mia,
vós qui sou mon defensor,
defensau-mos d’aquest traïdor
que mos persegueix nit i dia.
III
Mare de Déu del Roser,
si aquesta nit me moria,
sa meva ànima vos entrec
que la’m confesseu,
que la’m combregueu,
que la m’extremuncieu,
que la m’enterreu
a lloc sagrat,
que me perdoneu
ses meves culpes
i els meus pecats.
IV
Senyen el llit fent dues creus.
A la primera diuen:
Sant Antoni, / feis fugir el dimoni +
A la segona:
Sant Matgí,
feis fugir el verí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Artà
Assonant
22
IV
No hi ha cap de mariner
en tota la mar salada,
que pugui dir, estimada,
“D’aquesta aigo no en beuré”.
Oh, Catalina Noguera!
Vés alerta an En Bernat.
¿Te recorda es resultat
que tengué Na Balaguera?
Ha temps que En Rafel espera,
i encara no hi és tornat.
Sól•lera, sól•lera,
com tu la tenies,
de s’enamorada;
la fosses guardada.