I
Me colg en aquesta nit:
Vós sabeu si em llevaré.
amb Vós me confessaré
ses meves culpes i pecats.
Cridaré per testimoni
Sant Francesc i Sant Jeroni
i la mort i passió.
Si em moria aquesta nit,
que me valga per confessió.
II
Àngel de la guarda mia,
vós qui sou mon defensor,
defensau-mos d’aquest traïdor
que mos persegueix nit i dia.
III
Mare de Déu del Roser,
si aquesta nit me moria,
sa meva ànima vos entrec
que la’m confesseu,
que la’m combregueu,
que la m’extremuncieu,
que la m’enterreu
a lloc sagrat,
que me perdoneu
ses meves culpes
i els meus pecats.
IV
Senyen el llit fent dues creus.
A la primera diuen:
Sant Antoni, / feis fugir el dimoni +
A la segona:
Sant Matgí,
feis fugir el verí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Em fan fer sa terra triga
pegant i diguent:-Errí!-
Es cavall menut va dir:
-Tu m’has posat es coixí,
que tot es coll me pessiga.
Tots ets homos petitons
són qui embelleixen ma vista:
amb catorze pams de llista
tenen jaquet i calçons.
Tradicionari de Mallorca
