Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.
Allà a la Papaluarda
ets abres fruiten bunyols,
confits, torrons, robiols,
i noltros farem perols
en tenir sa panxa farta.
Si de mi te vols burlar,
no hi veus, ni hi sents, ni tens manyes.
Mu mare dins ses entranyes
ja m’ensenyà de parlar.