Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.
S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
El qui sent pena, diu “ai!”
De raó és que ho diga jo.
Vós teniu lligat mon cor
amb un grillons de cristai.