Jo em confés amb Vós, Senyor,
i amb Vós, Mare de Déu.
Es dia que em moriré,
que estiga en gràcia de Déu.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
qui sabeu els meus pecats,
es que he fets i m’han fet fer,
i he fet fer i mal obrats:
de tots vos deman perdó.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
com es malalt an es metge.
Sou metge de medicina,
metge de sa meva ànima
que en el cel no puc etrar.
Vostros peus vénc a adorar,
que sa meva ànima no se perda.
Jo tenc de restitir
s’ànima que Vós m’heu dada,
però jo l’he creada (sic)
que sols no és per a sortir.
Bon Jesús, pensau en mi:
no m’heu de deixar morir
que no m’hàgeu perdonada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
11
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Amiga i d’es meu carrer
m’ha robat s’enamorat.
Cadascú està obligat
a cercar lo que ha de mester.
Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.
En dia fener i diumenge,
tant en s’hivern com d’estiu,
un aucellet passa i diu:
“Qui no fa feina, no menja”.
Tradicionari de Mallorca
