El primer dia de juny,
l’església varen tancar.
No hi deixaven acostar
ningú, de cent passes lluny.
A Son Servera d’Artà,
tots ets etsudis són buits.
Un homo, en aclucar ets uis,
ja no les torna badar.
L’any vint, pesta dins Artà,
i l’any vint-i-u, a Ciutat,
i l’any vint-i-dos, es blat
dins Mallorca no es segà.
Son Alcaines s’anomena
de don Bartomeu Clapers:
missatges i jornalers
tots hi faran corantena.
Com es S’As d’oro va fer
a dins Bellpuig corantena,
duia es trastos a s’esquena
com un mestre de llauner.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Artà
Assonant
1
IV
-¿Quantes polles m’hi menau, mas boneta?
¿Quantes polles m’hi menau, glorioleta?
-Jo ne men set i un gallet, mas boneta;
jo ne men set i un gallet, glorioleta.
-Digau ¿a quala voleu, mas boneta?
digau a quala voleu, glorioleta.
-Jo per mi vui na Margalida, mas boneta;
jo per mi vui na Margalida, glorioleta.
-Cercarem qui li agrad, mas boneta;
cercarem qui li agrad, glorioleta.
- Jo per ella tenc en Bartomeu, mas boneta;
jo per ella tenc en Bartomeu, glorioleta.
-Jo per ella, tenc un llit d’or, mas boneta;
jo per ella, tenc un llit d’or, glorioleta.
Que com s’hi posen fa es tro, mas boneta;
que com s’hi posen fa es tro, glorioleta.
Com la fadrina està en dansa
al costat del ballador,
tirau vidre volador
i feis-li lluir sa manta.
La cantinera plora
perque no té diners;
jo li donaré un cèntim
i no plorarà més.
A la mon-tirirí, tiririrí!