El primer dia de juny,
l’església varen tancar.
No hi deixaven acostar
ningú, de cent passes lluny.
A Son Servera d’Artà,
tots ets etsudis són buits.
Un homo, en aclucar ets uis,
ja no les torna badar.
L’any vint, pesta dins Artà,
i l’any vint-i-u, a Ciutat,
i l’any vint-i-dos, es blat
dins Mallorca no es segà.
Son Alcaines s’anomena
de don Bartomeu Clapers:
missatges i jornalers
tots hi faran corantena.
Com es S’As d’oro va fer
a dins Bellpuig corantena,
duia es trastos a s’esquena
com un mestre de llauner.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Artà
Assonant
1
IV
Soleiet de Déu,
si m’encalenties,
quan me moriria,
tot t’ho deixaria:
tot seria teu.
Amb sos esperons de gall
i vestit de l’Anticrist,
t’he comparat, com t’he vist,
a Judes ’nant a cavall.
Es sereno ha mort un moix
i l'ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d'oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n'hi ha!