Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Amoroses
Llucmajor
Assonant
El Rei m’ha fet un favor
que jo no el me mereixia:
un estimat que tenia,
de pobre, el m’ha fet senyor.
El seu garbo no fa vasa
enguany amb aquest segar.
Quan es puput hi anirà,
corrents se’n ’nirà a amagar
dins ses oreies de s’ase.
Set doctors hi ha a la casa,
i d’es set, doctes ningun.
Quan vagui càtedra d’ase,
d’es set la guanyarà un.