Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
14
IV
Napoleó ja ho va dir,
que Espanya un lleó tenia
que descansava i dormia,
i que el qui el despertaria
se’n ’via de penedir.
Es Jutge i En Fullana
i En Jaume Muntaner
i mestre Rafel Primater,
d’aquests quatre sols no sé
quin és es més tarambana.
Mirau la vila si és plana,
i ells mai han caminat bé.
A Ciutat hi ha mossons
qui molta talent pateixen
i en veure carn acudeixen
com a guardes de voltons.