Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
14
IV
Aquest hivern camparé
i arribaré a s’estiu.
I l’amo meu sempre diu:
-Compra terra i pagaré.
Jo tenc sa dona que va
a l’esglési’cada dia.
Jo pens si ella confia
que es sants li donaran pa.
Si t’embarques devers Mina
o Sa Mola, qui és veinat,
menjaràs es pa comprat,
perque sols no cuien blat
per mantenir una gallina.