Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
14
IV
A Binissalem hi ha
homos de bona memòri’;
n’han construït un cimbori
que a Mallorca no n’hi ha.
A Múrcia me n’aniria,
i de passada, a Maó;
veuria sa meva amor
ambe qui jo em devertia.
El meu cor té un mirai
cada punt i desiara.
Jo en ’via vista de clara,
emperò sense cap fava
jo no en `via vista mai.