Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
14
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Al•lotets, ’nem-mos a jeure
i deixem-lo reverdir,
que ara he afinat un bri
que de baix torna retreure.
Ja sé que has fetes bravates
de que per riure has vengut.
¿No et basta lo que has perdut:
es temps i sa joventut
i es tacons de ses sabates?
Napoleó ja ho va dir,
que Espanya un lleó tenia
que descansava i dormia,
i que el qui el despertaria
se’n ’via de penedir.
Tradicionari de Mallorca
