Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
14
IV
Déu mos do bones saluts,
madona, aquesta diada.
Hala, si ens dau panada
d’es comú de tres aumuds!
Es vespres rallen los dos
i s’expliquen lleialment;
ell li demana admetent
per los altres servidors,
i ella respon amorós:
-Ja ho serà ben diferent
en tenir-vos de present!
Maldament en vénguen cent,
es més estimat sou vós.
Adiós, ma enamorada,
ma enamorada, adiós,
que jo ja sent los tambors
qui toquen la retirada.