Al punt que volta cantó,
si puja cap jovenet,
ja li diuen:-Aturè’t;
¿i com dus tanta frissor?-
Encara no està aturat,
ella li dóna cadira:
-Seu, me faràs companyia;
reposa, si estàs cansat.
-Me n’hauré d’anar aviat,
que tenc d’anar a foravila.
-¿A foravila has d’anar?
No hi deus tenir res que fer!
-Mon pare hi és i m’ha mester
per amor d’es bestiar.
-Fé’l guardar an es teu germà,
que el guarda en dia fener!
-Jo es dematí hi aniré,
i ell es capvespre hi ’nirà.
Si un altre dia ets aquí
i lleu, porem conversar.
-Ja vendràs es descapvespre,
’nirem a Sant Salvador.-
Si el jove diu que no,
ella ja no li contesta.
Quina pena no és aquesta!
Que ho consider qui té amor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
3
IV
Poble meu, ¿què és lo que has fet? Poble meu, ¿com has quedat?
Has ferit amb una llança aquell Cor qui t’ama tant!
Aquell Cor qui mai se cansa cap al cel mos va cridant.
Jesús està en el sagrari, plora en trista soledat,
de dia i de nit espera les visites d’amistat.
Escoltau la veu qui crida, la veu dels llibres sagrats,
que la vida, curta o llarga, en el món tot és vanidat.
-¿Què n’has fet de l’hermosura i d’aquell color pintat?
¿Què n’has fet de l’hermosura de clavellet encarnat?
Quan me dirà: “Això és tot?”
jo diré: “Això és sa mostra”.
Es correus se’n van a posta
a dur endiana de brot.
Sa Lluna cercava es Sol
tres hores antes del dia;
també jo, per mon consol,
vos cercava, prenda mia.