Al punt que volta cantó,
si puja cap jovenet,
ja li diuen:-Aturè’t;
¿i com dus tanta frissor?-
Encara no està aturat,
ella li dóna cadira:
-Seu, me faràs companyia;
reposa, si estàs cansat.
-Me n’hauré d’anar aviat,
que tenc d’anar a foravila.
-¿A foravila has d’anar?
No hi deus tenir res que fer!
-Mon pare hi és i m’ha mester
per amor d’es bestiar.
-Fé’l guardar an es teu germà,
que el guarda en dia fener!
-Jo es dematí hi aniré,
i ell es capvespre hi ’nirà.
Si un altre dia ets aquí
i lleu, porem conversar.
-Ja vendràs es descapvespre,
’nirem a Sant Salvador.-
Si el jove diu que no,
ella ja no li contesta.
Quina pena no és aquesta!
Que ho consider qui té amor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
3
IV
El qui festeja d’uiades,
ralla poc i obra molt;
i jo call i mir, i escolt,
per no demostrar errades.
S’al•lota em va demanar
Sant Jaume quin temps venia;
li vaig dir que no ho sabia,
perque encara no tenia
doblers per fer-la ballar.
Baix d’es penyal d’En Ferrutx
habita una begantella
que si no me cas amb ella
me moriré de s’enuig.