Al punt que volta cantó,
si puja cap jovenet,
ja li diuen:-Aturè’t;
¿i com dus tanta frissor?-
Encara no està aturat,
ella li dóna cadira:
-Seu, me faràs companyia;
reposa, si estàs cansat.
-Me n’hauré d’anar aviat,
que tenc d’anar a foravila.
-¿A foravila has d’anar?
No hi deus tenir res que fer!
-Mon pare hi és i m’ha mester
per amor d’es bestiar.
-Fé’l guardar an es teu germà,
que el guarda en dia fener!
-Jo es dematí hi aniré,
i ell es capvespre hi ’nirà.
Si un altre dia ets aquí
i lleu, porem conversar.
-Ja vendràs es descapvespre,
’nirem a Sant Salvador.-
Si el jove diu que no,
ella ja no li contesta.
Quina pena no és aquesta!
Que ho consider qui té amor!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
3
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Es sereno ha mort un moix
i l'ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d'oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n'hi ha!
Sempre la veuen anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra,
de peresa d’escurar.
Comandacions de tu,
hi ha hagut temps que en volia,
però ara, de cada dia,
me ric d’es qui les envia
i llavò d’es qui les du.
Tradicionari de Mallorca
