A sa presó no s’hi plou
ni s’hi fan feines pesades,
i se paguen ses mesades
amb una verga de brou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Presó i càstigs
Artà
2542
III
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Set senaies de codonys
vaig dur a recodonyar.
De set reconyadures,
set senaies vaig tornar.
Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.