Vostra mare es deu pensar
que, si amb mi us heu casada,
que no tendré, estimada,
remei, per donar-vos pa.
Jo m’oblig d’anar a captar
sols per no veure-us estar
en el món desconsolada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sogres
Poble
Sineu
Núm de glosa
2512
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si no ho volen es majors
que em comanden, fugiré;
estimat meu, me’n niré
a fer mort i vida amb vós.
Per ses festes de Nadal
Na Roseta estava mala
i En Mateu qui l’encalçava
amb un garrot p’es corral.
Hermós, polit claveller
sembrat a dins bon jardí:
¿sabeu per què vaig venir?
Perque a Petra em varen dir
que hi trobaria guerrer.
Tradicionari de Mallorca
