Mon cor se fon com la lluna
com ve que és es quart minvant;
i vós, polit diamant,
us burlau d’un ignorant
que no ha fet maldat ninguna.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Anatomia, Befa, Dolor i plany, Festeig, Lluna, Relacions de parella, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
4564
Volum
I
Núm de pàgina
266
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
