Cada dia en sortir es sol
gira s’esquena a sa lluna,
i veuràs s’ase d’En Pruna
que passeja es picarol.
De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
De matí no gos cantar
perque estic empegueït:
com ve que es sol és sortit,
llavò peg qualque glapit:
-L’amo, duis es berenar!