Sa meva sogra passada jo no li vui gens de mal: mal caiga per un penyal de cinquanta pams d’alçada!
Sogres
Artà
Bartomeu, Bartomeuet, Jesús, que em costes de pena! En es port de Cartagena aniria per veure’t.
Fadrineta hi deu haver que no ho fa coneixedor i puja més sa tristor que no es Castell de Bellver.
Sa força es camí m’obliga a guardar es teu secret. Lo meu cor tenc tan estret que s’ofega de fatiga.