Cunyada em deis, i no ho som,
i vos reis d’es meu germà.
Jo em pens que se torbarà,
aquest llevat, a esser tou.
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
Escolta aquí, ramellet,
lo que jo et vénc a contar.
Qui estrafolari em dirà,
jo li diré “Na Ranguet”.