’Polòni, com això és sol,
que et duia un pa recolat;
el duia i el m’he menjat,
perque ta mare no em vol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Campanet
2454
III
Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Guerrera, a mi no em sap greu
que s’estimat ve a ca teva:
quant hi posis de part teva
serà profit p’es cor meu.
-Martineta,
¿a on vas?
- A misseta.
-¿M’estojaràs
una cadireta?
-Si n’hi ha.
-Ajoneia’t
que ve un combregar.