M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Campanet
2449
III
¿A on ets, a on, a on,
on ets tu que tant m’adores?
Jo tenc unes cernedores
ses més garrides del món.
Enguany per dins ets ermassos
tot són caramulls de fems.
Sa vergonya que tu tens
lo pots baratar amb pedaços.
-Sa dispensa hi és de més;
jo ja seria casada!
-No tremoleu, estimada;
no mos mancaran diners.