M’ha arribat a ses oreies

M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sogres

Poble

Campanet

Núm de glosa

2449

Volum

III

Altres cançons relacionades

Si voleu prendre la fresca,
sortiu en es carreró
i veureu una maror
de puputs que tenen cresta.

Saps que ho és, de guapo i fi,
es jove que jo festeig!
I jo sempre malaveig
a veure si el faig venir.

L’amo Antoni, aixecau-vós
o feis aixecar sa dona;
duim aigordent de sa bona
aposta per donar-vós.