Aquest temps, a poc a poc,
mos farà abaixar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja les poreu llevar es floc.

¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.

No hi ha ofici més trist,
germans, que és es d’un missatge:
menja pa sens companatge,
ni olives, ni formatge,
i llavò té sa vantatge
que de ca seva és mal vist.