-Sa dispensa hi és de més;
jo ja seria casada!
-No tremoleu, estimada;
no mos mancaran diners.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amonestacions. Dispenses. Titlets
Poble
Campanet
Núm de glosa
1481
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Sa cunyada em fa morrada
quan m’enquantra p’es carrer,
i jo encara sols no sé
es seu germà si m’agrada.
Vet allà el meu estimat
que un temps me festejava.
Jo no som casada encara;
i tu, ¿que no has trobat?
Tradicionari de Mallorca
