Enguany per dins ets ermassos
tot són caramulls de fems.
Sa vergonya que tu tens
lo pots baratar amb pedaços.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Campanet
Núm de glosa
552
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.
Ets uiastres d’es Fangar,
aladerns i arbocers,
tots tornassen clavellers
per N’Aina porer olorar!
De suaquí veig sa bandera
d’es barco que n’ha arribat,
però no veig s’estimat
qui habita a Cartagena.
Tradicionari de Mallorca
