Una dona, en tenir nins,
ja no li fa falta renyina;
que pens com era fadrina,
que no tenia altra espina
només de pensar en fadrins.
Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè.
A los meus uis véns a esser
com la murtera florida.