Jo cantaré d’aturat
i se pensarà la gent
que faç feina que rebent;
i faç s’uiastre esbrancat.
Cara de sol, si vos ves
i amb vós pogués rallar,
no faria cas de dar
Mallorca, si la tengués.
Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.