Jo voldria tenir el cap
com el roser té la rosa,
per demanar amb una glosa
perdó, si en alguna cosa,
Toni, jo t’he agraviat.
Vós sou la que em poreu dar
alegria, i no me’n dau.
Ves quin possible trobau
que un altre tenga sa clau
i jo que haja de tancar!
Si pel cas ta mare troba
conveniències millors,
digue-li: -Preniu-les vós,
que jo vui aqueix que és pobre.