El pare i la mare, mindó, mindó, mindeta,
el pare i la mare no em tenen sinó a mi.
Me fan anar a l’escola per ’prendre de llegir.
El Mestre de l’escola, s’és ’nemorat de mi.
Me diu: -Catalineta, ¿te vols casar amb mi?
-Som massa joveneta i no podré servir.
-Bé faràs com les altres com me veges venir.
Mos posarem en taula i un llibre per llegir.
Estovalletes blanques de cànyom o de lli,
i a cada cap de taula un barralet de vi. Uí!

Sa mare de Na Maria
diu que vol un menestral
perque s’anar a fora vila
no li cau de natural.

A damunt es Pou Blanquer
hi faré una farola
per fer-hi sa torniola
diumenge i dia feiner.
I llavò hi faré fer
una capella postissa
a fi que pugui dir missa
algun sacerdot, si ve.
I llavò hi faré fer
un parral per sa vorera,
enmig una enredadera,
cad pam un claveller.
S’estiu m’hi passejaré
com un primer general.
Com veuran tant de cabal
diran: -Qui ho ’via de creure!-
I això serà més de veure
que s’històri’ natural.