Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i com veig vaixell passar,
de deçà o de dellà,
a l’instant estan remuis.
A costura a Canyamel
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi som per veure En Miquel.
Al•lota, fé’m un favor:
deixa’m escaufar ses mans;
allà on l’has fet a tants,
a jo no em digues que no.