Diuen que ca ple no quèça,
com tots voltros poreu veure.
Tant de menjar i tant de beure,
creis-me, Guiem, m’ha fet vessa.
Tenc olives, tenc formatge,
tenc guarda de bestiar,
de tot te puc enviar,
amor, i no tenc passatge.
Si no ve, jo hi vui anar
nedant per damunt una ona,
i si fa vent i s’afona
i Sant Miquel se n’adona,
ell me donarà sa mà.