Sa mestressa d’un fuster, de llenya està regalada, i, si topa, tal vegada per s’esquena i tot en té.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fusters
Sineu
145
II
Si vos n’anau, diamant, d’es terme de S’Arracó, duis-me s’extremunció, que ja veig la mort davant.
Si vós penàsseu per mi, jo vos alleugeraria; ara penau, vida mia, penau, i no sé per qui.
La senyora Catalina i el senyor Sebastià: una rosa a cada galta i un clavell a cada mà.
