-Àngel de Déu, anima mia,
digau a mon Fill Jesús
si em donaria
un do que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu traspàs,
el gran Satanàs no hi sia.
-Mare mia, el veureu,
però por d’ell no en tendreu,
perque es cap li heu trencat
i el gran poder que tenia
li ho heu llevat.
-Àngel de Déu, ànima mia,
direu a mon Fill Jesús
si em donaria
un do
que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu trapàs
los apòstols hi sien.
-Mare mia, hi seran,
però no vos veuran,
perque tots dormiran.-
Sant Tomàs , qui no hi era,
sentí una veu manuel:
-Tomàs, Tomàs,
a la mia casa aniràs
i diràs
que m’hi has vista
qui me’n pujava an el cel
amb molts d’àngels i arcàngels,
sa lluna per tapins
I es sol per vestidura.
-Mare mia, no ho creuran.
-Si no ho voleu creure,
vet aquí
es cordó
de la meva santa mortaia
i los ho daràs.-
-Toc-toc!
-¿Qui és?
-Tomàs!
-Oh, Tomàs, Tomàs,
sempre ho has tingut i ho tendràs,
de riure-te’n de nosaltres.
Noltros hem vista la mort
de Nostra Senyora, i tu no.
-Antes mésm que jo l’he vista
que se’n pujava an el cel,
amb molts d’àngels i arcàngels,
i sa lluna per tapins,
i es sol per vestidura.
I, si no ho voleu creure,
vet aquí es cordó
de la seva santa mortaia.-
Sant Juan prengué la pauma
amb dos ciris clarejant,
per anar a enterra es cos
d’aquella celestial Senyora..
. . . . . . . . . . .
…que no sia ningún ni algú
que es `trevesca a tocar
es cos de Maria.-
N’hi hagué un tan atrevit:
posà sa mà sobre el llit.
Li agafà un gran foc,
un gran dolor, un gran desbarat.
Cridava com un orat:
-Los àngels i arcàngels,
voltros que sou parents
de la Senyora,
veniu-me a curar d’aquest mal.
-¿D’aquest mal, vols esser curat?
Has de sebre que Ella és verge.
Comanau-ho a Sant Pere
qui és es major del cel.-
Lo arcángel Sant Gabriel
va girar els uis an el cel
tota carregada
d’àngels i arcàngels
en el trono
de la Santísima Trinidat.
Amèn

Un missatge de can Rai
cada dissabte emmidona,
emmidona qui emmidona,
i no va emmidonat mai.

Na Sollerica passava
parenostros a manats
i va dir an es seus veinats:
-Ajudau-me a enterrar s’ase.