Que rebentin muts i sords!
Vós sou sa meva alegria:
per rallar amb vós, aniria
dellà on vénen es tords.
Es peix és que fa escopir,
i es vinagre, mala boca;
estimada, vos vui tota,
no teniu que posar-hí.
Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.