El pobre figueraler
passa la vida penada:
quan veu una ennigulada
que té tauleta posada,
corrents estoja es sequer!
Te convid a menjar peres
quan sa perera en farà;
i, si per cas no floria,
ja te torn desconvidar.
¿Saps què voldria de tu,
si pel cas vas a una altra?
Que si saps de mi cap falta
no la digues a ningú.
Tu ja saps el món què du…
Jo n’estaria malalta!