Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.
En dia que hi ha cireres,
hi haurà fruita de més
amb quatre-cents tarongers
i mil i set-cents noguers
i cent redols de pomeres.
Ell no hi faltaran pereres,
reïms, figues, aubercoquers.
i suabaix d’es rosers,
hi haurà ses carxoferes,
violetes forasteres,
ramells vermeis i pintats,
clavells blancs i encarnats
i flors de totes maneres.
Maldament mai duga randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella siga gallarda,
de la resta me n’afluix.