Ja val més estar a sa plaça
que veïnat d’En Realí:
allà tendràs xuia grassa,
s’aigordent prop, i es vi.
A la Sala de Porreres
un porro per marca hi ha.
Enguany no és un any de casar
per ses joves ni ses veies.
Un temps, com era fadrí,
pensava acabar-la’m tota.
I, ara, ran de sa bota,
a penes si tast es vi.