Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.
S’amor corrompria ferro,
quant i més un cristià!
De cop sentireu tocar,
germans meus, es meu enterro.
Un fadrinet com se’n va
diu a s’al•lota: −¿Que véns?−
I ella diu: −De pensaments!
Voldria porer-hi anar!