Hi ha molts de pescadors
qui passegen sa canyeta
i pengen sa senaieta
sense res que menjar-lós.
En sentir es nom de Miquel,
es meu cor ja no té saba.
¿Podré taiar d’aquest abre
branques, sa soca i sa rel?
Margalida, t’ho vui dir
i no t’ha de sebre greu:
que en Miquel ha d’esser es teu
fins a l’hora de morir.