Quan la veig que se passeja tant en s’hivern com d’estiu: -Mestre Pere, vós teniu una al•lota qui llambreja.
Fills i filles
Artà
Vós passau i no em mirau, i jo tan enamorada! Quina pena tan sobrada, estimat, és sa que em dau!
Una sivella de plata a una varca no hi diu. En Jeroni Montseriu té una casera que el mata!
A s’estimat principal de Na Maria Molona, aquesta veig que li dóna ses coques davant Nadal.
