Es sabater nou és malfener,
no sap fer sabates en dia fener,
només en diumenge que no en poren fer.
Li duen sabates veies a adobar:
-¿Quan estarn llestes?-Diu: -Demà, demà!-
La setmana passa i els dies se’n van
i tot lo que traça no puja una gla.

A dins sa meva cabeça
hi duc Salomó estampat,
per explicar què es estat
de Na Venys de Sa Sorteta.
Totes ses cançons sé dir
de Na Venys de Sa Sorteta,
i llavors ses d’En Puceta,
d’En Fuieta i En Jaumí.
Com jo veig pujar En Fuieta
amb so capell amollat,
i En Jaumí ben afaitat,
i Na Venys de Sa Sorteta!
En Pere anava content
a un ballet que sabia.
En lloc de tenir alegria,
li serví de sentiment.
Pren p’es carrer d’En Puput,
com qui anar a sa carretera:
surt una dona lliquera
i li va caure s’aumud!
Gira i se treu es capell
sense girar-se darrere.
Pren es trot sense carrera
perque té por de sa pell.
Pren p’es carrer de Ses Parres,
com qui anar a la ’tricidat.
Passava tan atestat
que, si fos estat llaurat,
sols no hi fos senyat potades.
Abans d’arribar a sa Plaça,
de córrer se va aturar
perque s’alè li faltà;
ses cames li feien flaca.
Pren p’es Carrer Major…
……………………………………….
Amb so renou que va fer,
llavò sí que va fer via:
p’es trespolet, pareixia
un cavall de tabaquer.
Volta per s’Abeurador,
com qui anar a Capdepera.
Li surt sa cussa llebrera
d’En Salomet petitó.
Per dar-li es susto millor,
ja li ha pitjat darrere.
El fósseu vist, an En Pere;
no feia gens es traidor!

Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.