Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Campos
2157
III
Si jo, per esser casada,
no m’hagués de devertir,
la gent diria de mi:
“¿tan jove i tan retirada?”
Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Es formatge de Son Mas,
de Mallorca és es millor;
només en menja es rector
o la gent de qui fa cas.