Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2157
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si jo, per esser casada,
no m’hagués de devertir,
la gent diria de mi:
“¿tan jove i tan retirada?”
Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Es formatge de Son Mas,
de Mallorca és es millor;
només en menja es rector
o la gent de qui fa cas.
Tradicionari de Mallorca
