Això és sa darrera planta
que essent fadrina faràs:
demà, com t’aixecaràs,
a ses amigues diràs:
-Al•lotes, ja han fet es fas
de sa meva casa santa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campos
Núm de glosa
1519
Volum
III
Altres cançons relacionades
Que som de desgraciada,
que l’hagi d’agafar coix!
Si no fos que el trob airós,
diria que no m’agrada.
Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
De França vaig dur sa mostra
d’es locos de l’hospital:
i és una cosa igual
d’aquesta veinada nostra.
Tradicionari de Mallorca
