A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!

No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.

Alerta a atropellar massa,
que s’alè te mancarà;
alerta an es bravetjar,
Biel de sa carabassa.