S’altre vespre, a mitjanit,

S’altre vespre, a mitjanit,
somiava amb alegria.
Me pensava que el tenia,
i va ser es coixí rostit.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Campanet

Núm de glosa

2153

Volum

III

Altres cançons relacionades

Hortolans de Sa Real,
ja poreu sembrar es planter,
perque sa de Son Amer
ja té s’enciam venal.

Damunt s’olivera estic
qui cui ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.

Elles són joves i sanes;
no les has de trastocar;
que, si jo era capellà,
venien a confessar,
farien renunciar
ses escriptures humanes.