Altres cançons relacionades
Damunt s’olivera estic
qui cui ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Vós sou causa, bona amor,
de la meva mala sort:
quan veis es temps que ve tort
perque jo no arribi a port,
pregau que hi hagi maror.
Tradicionari de Mallorca
