’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!
Si ets uiastres de Fangar
tots tornasesn clavellers,
aladerns i arbocers,
p’En Bina porer olorar!
Ses guerreres les me pas
p’es tacons de ses sabates.
Debades ne fas bravates:
si jo el vui, tu no el tendràs!