Si a l’esglési’ de Maria
hi hagués Sant Bartomeu,
no em sabria gens de greu
anar a missa cada dia,
i al manco visitaria
el nom de s’estimat meu.
Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
-Estimat meu, ¿què em dureu
en venir de Barcelona?
-Vós duré lletra redona
si trob que la mereixeu.