De pasteres ne tenc tres,
fadrina, per pastar-hí,
i gra per dur en es molí.
No som com tu, xerafí,
que a ca-teva no hi tens res.

¿No m’heu vista sa somera
p’es camí de Felanitx,
amb una ruca darrera
de devers un any i mig?
D’encontrar-la tenc desig,
an aquesta pucetera:
li pegaré amb sa llendera
i la xaparé p’es mig!

Sa meva dona és Juana,
Juana, per servir-vós,
oh clavell blanc i hermós
de color de la maçana!