Tu n’ets de les més hermoses
que en el món hi pugui haver.
Si Déu me dava poder,
faria per posar-tè
un castell que fos ben ple
de perletes precioses
i persones agradoses
que anassen a adorar-tè.
¿No trobau que és cosa trista
per un fadrí, fer carbó?
Que per guardar un sitjó
ja hi ha un mes que no l'he vista.
Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.