Jo t’enyorava, Francina,
i no era per berenar:
tenia por d’aplegar,
dins lo meu cor, fam canina.
Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.
Oh dissabte desitjat
de la setmana cossera!
Fadrí que està enamorat,
amb devoció l’espera.