Los cabeis m’arrancaré
com veig la desditxa mia:
un fii Aleix que tenia
set anys i vint-i-un dia
en casa, i no el conegué.
Com a Lluc vàreu anar,
jo estava malalt dins Seuva;
tot d’una que vos vaig veure,
mon mal ja remedià.
¿Voleu-me dar aigordent,
que tenc l’ànima que em penja?
Si diuen que em crema es fetge,
si el me crema, que el me crem!